Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, el nostre neurocirurgià el Dr. Emilio Ayats va ser entrevistat al Canal 24h de RTVE per parlar sobre l’estat actual de la recerca, el diagnòstic precoç i la prevenció d’aquesta malaltia, que afecta ja gairebé un milió de persones a Espanya i podria duplicar la seva incidència a meitat de segle.
Com va explicar el Dr. Ayats a l’entrevista, el repte de la propera dècada no és tant curar l’Alzheimer com aconseguir que no arribi a desenvolupar-se. I aquesta cursa passa, en gran mesura, per la capacitat de detectar-lo molt abans que apareguin els primers símptomes.
Biomarcadors en sang: avançar el diagnòstic fins a 20 anys
Els canvis patològics al cervell comencen molt abans dels primers despistes. Fins ara, confirmar-los exigia proves d’imatge (com la detecció de beta-amiloide) o puncions lumbars. Avui, tècniques d’alta sensibilitat com NULISA permeten analitzar fins a 120 biomarcadors en una simple analítica de sang, sense recórrer a proves invasives.
Entre ells destaca especialment el p-Tau217, disponible ja en analítiques específiques, capaç de detectar canvis neurodegeneratius fins a 10, 15 o fins i tot 20 anys abans que aparegui el deteriorament cognitiu. És, en paraules del Dr. Ayats, el biomarcador de referència del moment.
Més enllà de la placa amiloide: inflamació, vascularització i mitocondris
La recerca tradicional s’ha centrat en la proteïna beta-amiloide i en la proteïna Tau, totes dues implicades en les fases avançades de la malaltia. Però cada vegada hi ha més evidència que l’origen és abans: en un component neurovascular, en inflamació crònica de baix grau, en la pèrdua de funció mitocondrial i en la reducció de la plasticitat neuronal.
En aquesta línia, el Dr. Emilio Ayats lidera un protocol de recerca que combina espectroscòpia d’infraroig proper —una tècnica no invasiva capaç de valorar en temps real l’estat de neuroactivació i vascularització en 54 àrees cerebrals— amb l’estudi del paper de l’oxigenoteràpia hiperbàrica sobre la neuroinflamació i la neovascularització cerebral. Es tracta d’una línia de recerca en desenvolupament, i com a tal, els seus resultats encara estan per confirmar-se.
Anticossos monoclonals: un avenç real, amb matisos importants
Els anticossos monoclonals enfront de la beta-amiloide ja estan aprovats i en ús, però el Dr. Ayats convida a la prudència abans que a l’optimisme sense matisos, per diverses raons:
- Actuen sobre la fase final de la malaltia, i la relació entre la reducció de placa amiloide i la millora cognitiva no és directa.
- Són tractaments endovenosos, d’administració hospitalària, amb una durada d’entre 12 i 18 mesos, i de cost elevat.
- Requereixen un estudi genètic previ: les persones amb doble al·lel APOE4 —associat a major risc d’Alzheimer— presenten també major risc d’hemorràgia cerebral amb aquest tipus de tractament.
No són, per tant, aptes per a tots els pacients: la seva indicació exigeix una valoració individualitzada, rigorosa i basada en evidència.
Demència no és sinònim d’Alzheimer
Un matís important que va subratllar el Dr. Emilio Ayats: no tota demència és Alzheimer. La demència és una síndrome clínica de deteriorament cognitiu amb múltiples causes possibles —depressió en persones grans, hipotiroïdisme o altres alteracions metabòliques poden simular un quadre de demència sense ser-ho—. D’aquí la importància d’un diagnòstic diferencial fet per un especialista.
Cinc hàbits amb suport científic per cuidar el cervell
Mentre avança la recerca, el Dr. Ayats va destacar cinc factors de prevenció accessibles per a qualsevol:
- Salut cardiovascular. Lo que es bueno para el corazón lo es también para el cerebro desde el punto de vista vascular.
- Reserva cognitiva. Cuanto mayor es, menos evidente resulta el deterioro cuando aparece.
- Exercici físic. El músculo produce BDNF (factor neurotrófico derivado del cerebro), un modulador clave de la plasticidad cerebral.
- Son profund (no REM). Durante estas fases, las células cerebrales reducen su volumen, lo que amplía hasta un 60% el espacio intersticial y facilita la eliminación de productos tóxicos.
- Salut auditiva. Una pérdida de audición moderada o severa multiplica hasta por 8-10 el riesgo de Alzheimer.
Prevenció vascular cerebral: el gran repte pendent
Així com la prevenció cardiovascular està avui assentada en la consciència general, el Dr. Emilio Ayats defensa que hem d’incorporar de la mateixa manera la prevenció vascular cerebral. Els cinc hàbits anteriors són un punt de partida accessible, recolzat per evidència, mentre la recerca en biomarcadors i neuroinflamació segueix avançant cap a l’objectiu final: no curar l’Alzheimer, sinó evitar que arribi a aparèixer.
Font: Entrevista al Dr. Emilio Ayats, Canal 24h (RTVE), Dia Mundial de l’Alzheimer, 21/09/2026
